El digital ens apropa

Hem buscat formar part d’una comunitat en pantalles plenes de vida

El digital ens apropa
Videotrucada

Ara que fa un any de la pandèmia està ple de reportatges, articles i comentaris que recorden què estava passant “ara fa un any”. Sempre he viscut el present amb intensitat i he pensat molt en el futur però no tinc tendència a mirar ni arxivar allò que he viscut. 

Soc una mala arxivadora de records, vivències i sobretot feines fetes. És per això que l’aparició d’internet em va salvar. Faig una feina exposada a la xarxa i això fa que si busco una foto o un moment, amb les paraules clau sempre l’acabo trobant a la xarxa. Sempre he dit que no tinc memòria però si una cosa t’interessa, la recordes. 

No m’agrada mirar enrere però estic totalment obsessionada a analitzar les coses i sobretot els nostres hàbits. Et faig una pregunta: 

- Fa un any que teletreballes, teleestudies o simplement vius molt més a casa però; has sentit solitud? 

Si analitzem totes les eines, xarxes i pràctiques que han funcionat durant tot aquest any ens n’adonarem que s’han disparat els creadors i creadores de continguts i crec que se el motiu: Han sabut crear comunitats. 

També han continuat triomfant i molt els grups de whatsapp que han mantingut i fet dispara la cohesió familiar. Els zooms familiars ens han servit per poder fer sentir els nostres grans actualitzats amb la tecnologia. Els hem fet sentir vius. 

Volem formar part d’una comunitat. El grup dels amics on enviem tonteries i fem reflexions. Ens hem estimat molt més i ens ho hem dit molt més. El xat de gent que li apassiona una determinada cosa. Ho podem comentar, discutir i notar que estem vius. 

Aquesta és una reflexió per als supervivents de la pandèmia. Els que hem sobreviscut som més forts i més realistes que abans. 

Els que hem pogut, hem anat adaptant els nostres pisos o cases de la manera més confortable possible i en general ens hi hem sentit a gust. Les botigues de mobles i els interioristes han fet l’agost. 

Criminalitzem les pantalles i molta gent té a la boca, a la mínima, la paraula addicció. Però dins el mòbil i dins la pantalla hi ha moltes coses. Hi ha la gent que estimem, els amics amb qui juguem, la persona amb qui aprenem, la influencer que ens marca les tendències, l’streamer que ens fa riure, el professor que ens marca la pauta... a la pantalla també hi ha la vida.